Sí, ho sóc. I no és pas un gran descobriment. Des de fa mesos que no em surt res tal i com jo voldria: les amistats, la feina, la vocació personal i professional, la família, la sort... les relacions.
Què faig mal fet? O què és el que no faig? Diuen que si tens mala sort és perquè hi ha algú que pensa en tu. Però no és normal que en un mateix dia em doni tres cops al cap, se'm cremi el dinar, trenqui alguna que altra cosa de valor, se'n vagi la llum tres vegades mentre intentava arreglar el router, m'enfadi amb la família, amb els amics... Si realment tot això passa perquè pensen en mi, si us plau, que no ho faci, sigui qui sigui.
Però el que em fa més por de tot és que això s'encomana. Aquell que està una estona a prop meu aviat comença a tenir símptomes de gafisme. És una situació desesperant tot i que podria ser pitjor. Podria ploure. I demà plourà, segur.

♫ Jarabe De Palo - Que Bueno Que Bueno