L'altre dia vaig veure a les tantes de la matinada La Séptima Profecia, una pel·lícula de fa algun temps i força dolenta. En fi, tractaba sobre la fi de la Humanitat amb l'arribada de les Set Profecies, els Quatre Genets i l'Apocalipsis. Fins aqui té pinta de rollo religiós, cosa que de fet era, però el que em va fer quedar veient-la era el guió (o la història de fet). Es veu que la fi dels dies arribarà quan La Casa de les Ànimes es quedi sense ànimes que viatgin a la Terra per donar vida als nadons. La protagonista, embarassada, comença a tenir visions i per a tot el Món passen desgràcies: terratrèmols, vents huracanats, hiverns glacials al desert, rius de sang, la Lluna es torna vermella, etc. El més curiós, però, és la data de naixement del nadó. Exactament el 29 de febrer. Si em coneixes entendràs la meva emoció en sentir-ho. Però no s'acaba aqui la cosa. El nadó, si neix amb vida, serà el salvador de la Humanitat, si del contrari neix mort, comportarà la fi dels temps per a tots. A part d'això la mare ja té decidit el nom de la seva criatura. Te'l pots imaginar? És fàcil... Joel. Sí, com jo. Ara la pel·li ja no em feia tanta gràcia i a mesura que avançava la trama m'entraven més esgarrifances fins que de cop i volta es llegeix un passatge de la Bíblia (sóc ateu!) del Llibre de Joel, exactament el passatge 2 versicle 29, números que d'altra banda també signifiquen febrer 29 en anglès:

Aún sobre vuestros siervos y siervas derramaré mi espíritu en aquellos días; y haré prodigios en el cielo, y pondré en la tierra sangre y fuego y columnas de humo. Y se cubrirá de tinieblas el sol y de sangre la luna, antes que venga el día grande y terrible de Yavé. Y todo el que invocare el nombre de Yavé será salvo, porque en el monte de Sión y en Jerusalén estará el resto de salvados, como lo ha dicho Yavé, y lo mismo será de los escapados llamados por Yavé.

Aquí ja em vaig acollonir i ara tinc un complexe de profeta que no vegis.