Ja no som petits però...
Hi ha coses que ens fa il·lusió fer encara que no sigui propi de la nostra edat. Per exemple: menjar galetes Maria amb una muntanya de Nocilla al damunt, llepar el ganivet amb el que has posat la Nocilla, mastegar els grumolls del cacau amb llet, fer pentinats estranys amb el cabell xop després de dutxar-te (o només ho faig jo això?), deixar el llit sense fer a propòsit, posar l'alarma del despertador i deixar-lo sonar durant una hora més amb l'"snooze", regar les plantes (el bonsai) al migdia, atipar-te a l'aperitiu sabent que després no tindràs gana per dinar, atipar-te de galetes amb Nocilla per berenar sabent que després no podràs sopar, i un llarguíssim etcètera que tu mateix/a pots afegir.
Cruel?! No! La vida està plena de cosetes més cruels que no pas criticar pel.lícules que potser són la ilusió dels seus directors... jojojo... sí, és molt cruel V_V
Quant al teu text... tant se val que ja no siguem petits! Hi ha coses que mai no s'han de perdre, que mai no es poden perdre. Si no... què ens queda? ;)
m'ha agradat molt.
Jo de tant en tant tb hi penso en akestes coses, en kuan ets petit i no et fa res kompartir el berenar, en kuan es dutxen tots junts sense cap tipus de pudor, en kuan es surfuren kuan es surten de la ratlla pintant.
Akesta inocència fuig massa ràpid
Lith
A més no diuen que quan et fas gran tornes a ser un nen petit? potser és perquè no es vol perdre aquesta inocència que quan ets petit tens, i en realitat...sota la capa de maduresa i blablabla, tots seguim sent uns nens i il·lusionant-nos per tonteries eh nino ? XD
agugutata! bu
AI LAIIIK THIS NEEW STILEEE!:D
Comenta!