Pífies i despropòsits

No et fa ràbia quan, tot il·lusionat per veure la última pel·lícula del teu actor preferit, t'adones amb estupor que la veu no és la que li pertoca? Em refereixo a que quan estàs acostumat a sentir al Robin Williams per res del món el pots associar amb una altra veu que no sigui aquella. Aquestes són les grans virtuts del doblatge.

Tan se val si es comparteixen els dobladors el que importa és que aquest, com a bon professional, sàpiga modul·lar, matisar i interpretar de mil maneres molts actors amb multitud de registres i tots ells completament diferents: l'esmentat Robin Williams, Tom Hanks, Kenneth Branagh, Tom Cruise, Sean Bean, Roberto Benigni, Nicolas Cage, Sean Penn, Dennis Quaid, etc. tots ells doblats per l'increïble Jordi Brau tan en català com en castellà.
Però anem al gra. Fa poc he pogut veure "El hombre del año" que per culpa de passar quasi inadvertida pels cinemes d'EEUU, ha entrat a Espanya directament en DVD. Fins aquí cap problema. La pel·lícula tracta sobre la possibilitat que un famós humorista de televisió i presentador del típic late night show pugui arribar a ser president d'Estats Units. La direcció de Barry Levinson (Good Morning, Vietnam, Rain Man) sorprèn en no tenir la mateixa frescor de fa uns anys però el film guanya amb el fantàstic diàleg i la interpretació d'en Robin Williams. En què falla? En l'horrorós doblatge. De debò que sembla una broma pesada i de mal gust. Primer de tot cap veu de doblatge es reconeixible, no hi ha so ambient sinó una cadena buida de frases que perden interès i la interpretació (si se'n pot dir així) dels dobladors és nefasta: monotonal, sense carisme i aburrida, amb la intenció d'amular amb semi-professionalitat els autèntics aritstes. Qui ha fet el doblatge doncs? La mateixa distribuidora. Per què? Per estalviar diners segurament i no haver de pagar a professionals o, en tot cas, algun artista famoset del panorama espanyol.
El que aconsegueixen amb aquestes burdes maniobres és dissuadir a l'espectador i banalitzar la feina del professional. No tothom pot doblar, s'ha de tenir presència, carisma, estil.
Però la cosa no s'acaba aquí. El pitjor de tot són les profanacions als clàssics del cinema. M'explicaré. Fa un temps vaig trobar en DVD "Todos los hombres del Presidente", un film de 1976 d'investigació periodística basada en els fets reals al voltant de l'escàndol Watergate, dirigida per Alan J. Pakula i protagonitzada per Robert Redford i Dustin Hoffman. Una d'aquelles que s'han de veure. Em vaig sorprendre per dues coses: primer, el preu, no més de 6€ per una edició de dos discos i, segon, per la reedició i restauració de la pel·lícula original de 132 minuts de duració. Endevines què va passar? Sorpresa! L'edició especial no tenia res d'"especial" excepte una falsa "restauració" del so on les veus del doblatge original no se sentien del tot bé s'hi sobreposaven unes d'altres més noves, més clares però sense cap gràcia! Eren completament diferents, tant que semblava que no parlessin els mateixos. Els accents, les antonacions, els matisos, tot canviat en un instant durant talls de menys de quinze segons. Al principi pensava que s'havia desconfigurat el reproductor però en confirmar-ho per tercera vegada em vaig començar a mosquejar. Quin horror! Com podeu fer això a un clàssic? És com si d'aquí a deu anys li afegíssim color a la Llista de Schindler!
Un altre cop, què han aconseguit? Que al cap de mitja hora deixi d'interessar-me i no segueixi la complexa trama de la pel·lícula (tot i que es manté en gran part el so original).
Diràs que sóc un maniàtic i un exagerat. Potser sí que ho sóc però hi ha coses que treuen de pollaguera a qualsevol. Imagina que vas a veure una pel·lícula infantil, per exemple Los Increíbles, i t'adones que qui fa de narradora és l'Ana Rosa Quintana. Et sentiries incòmode, oi? Doncs és el que va passar realment. "Potser no ho fan malament del tot" diràs, però no és el mateix! No vull imaginar-me la cara d'un famoset quan sento la veu del personatge, vull saber què m'està dient i ficar-me dins la història.
Tan me fa si ho fan per diners o per motius purament necessaris. Com a mínim fés-ho amb més gràcia i més encant. I si s'ha de restaurar el so d'una pel·lícula de fa bastant o ho deixeu tal qual, amb sorolls i desajustat, o ho talleu i passeu'ne via (sempre i quan no afecti massa a la història). Millor això que escoltar com el teu veí li possa veu al Tom Cruise.

Etiquetes de comentaris: ,

1 Comentaris:

tota la raó del món

(fins i tot, l'última vegada que vaig veure alta fidelidad vaig començar veient-la en vose i vaig acabar per veure-la doblada perquè sinó no reconeixia a ningú...)

Anonymous aina el dia 6/7/07 20:07  

Comenta!