No he mirat enrere, ho reconec. Però no com a falta de respecte sinó a causa de la meva estupefacció per l'escena.

No m'agafa per sorpresa el fet de voler vendre'm quelcom provinent d'alguna creença, ja sigui dels Testimonis de Jeovà, dels Mormons, dels Monjos Hare Krishna, i de vés a saber quines altres religions. El que realment em deixa parat, i en el fons m'empipa, és que em parin pel carrer per vendre'm literalment una religió. Que et truquin a la porta de casa ja és greu i segur que a més d'un li ha passat. Però que et parin com qui res, un diumenge pel matí mentre tan tu com ells passegeu tranquil·lament, i fer servir una estratagema per intentar absorvir adeptes ho trobo exagerat. En certa manera ho veig com un indici de la decadència de la fe i la falta d'incentius per atraure a més feligresos cap a una religió.

D'acord, potser em passo, però mira els de la Creu Roja com s'ho monten. Instal·len una paradeta en un lloc concorregut, pengen pancartes, fan un estudi de màrqueting i si ets generós et poden regalar una enganxina d'allò més solidària. I a sobre et fan sentir bona persona si col·labores!

En canvi, quan t'assalten pel carrer desesperadament et sents perseguit i fins i tot enganyat per algú que ni coneixes, que no va acreditat i que la seva posada en escena deixa molt que desitjar. Senyors meus, renovèm-nos!