Ja fa un temps que em proposo tornar a córrer però aquesta vegada amb un seguiment més rigurós. Abans només utilitzava el cronòmetre del rellotge i hi emmagatzemava les sortides que feia. Però de seguida quedava ple i no tenia ganes d'anar apuntant en un paperet tot el que feia, a banda de no saber mai quants quilòmetres feia (si és que n'arribava a fer algun). Així que he pensat en comprar o, en tot cas, adquirir algun sistema de tracker per quan surto a suar pel parc. Conec els podòmetres/cardiòmetres del Decathlon però se'm fa pesat haver de col·locar-me cada vegada la cinta al pit i el rellotge a l'altre canell. Per això m'he estat mirant l'opció de Nike+ amb els seus avantatges -facilitat d'ús, sincronització amb el Mac, estadístiques completes, etc.- i els desavantatges -la necessitat de comprar un calçat exclusiu i d'elevat preu-. Fent una suma ràpida de la despesa total: 110€ pel calçat més econòmic, 29€ pel pack Nike + iPod i 20€ per la cinta o funda. Total: 159€, gran despesa per mi. Però he trobat una alternativa molt viable. Es el dispositiu Fitbit, creat per a esportistes, que igual que l'altra opció també fa un registre de les distàncies, la podometria, la despesa calòrica, etc. I per només 99$, exacte, en dòlars. Segons la web, estarà a la venda ben aviat tot i que de moment no es preveu fer-lo disponible a Europa fins d'aquí a un temps, moment en que la distribució serà més àmplia. En fi, suposo que toca esperar, i estalviar.
Novetats
Ben poques! Excepte que tinc molta feina (a les dues) i els estudis em collen molt, però amb bons resultats. Intentaré guanyar una mica de temps i escriure alguna cosa amb més substància. Ja ens veurem!
iLife '09 i el reconeixement facial
Fa tot just un parell de dies que ha sortit al mercat la nova versió d'iLife, el software d'Apple per a la vida quotidiana moderna. A banda de millorar l'estabilitat de tots els programes que conformen el pack també s'han introduït algunes pijadetes per encandilar als nous usuaris i assegurar els que ja ho som. L'iWeb ofereix noves plantilles per a crear la teva pròpia pàgina web, blog i galeria fotogràfica. L'iMovie i l'iDvd presenten millores en l'edició i la producció de vídeo com ara el sistema d'estabilització d'imatge, mapes interactius, noves presentacions i títols de crèdit entre d'altres. Però l'aplicació que guanya en innovacions és l'iPhoto: edició fotogràfica avançada, integració amb els serveis web de Facebook i Flickr (per fi!), nous slideshows, mapes de ruta i, el més destacable, el reconeixament de cares automàtica. No obstant, totes aquestes innovacions tecnològiques encara necessiten una mica de temps per ser perfeccionades i és per això que, en forma d'homenatge a l'esforç que han realitzat, us vull ensenyar algunes de les imatges on la detecció de cares ha "fallat" o simplement m'ha fet riure i tot. Per cert, a la Lu sempre l'ha reconegut i a mi no! A mesura que en vagi trobant els afegiré en aquest set de Flickr.
Girona
Aquest cap de setmana la Lu i jo l'hem dedicat a fer una bona volta per la capital del Gironès, una ciutat plena d'encant medieval i racons on poder perdre't i deixar la ment en blanc. Tot i la rebuda amb un dia grisot (entonar amb veu de Tomàs Molina) Girona se'ns va obrir amb la son de cada dissabte a les onze del matí: poca gent passejant, bars que tot just encenien màquines, museus preparant les seves sales. Després de fer una passejada amunt i avall vam entrar a l'apartament per deixar-hi les coses i dinar alguna cosa per recuperar forces -quin munt de carrerons amb escales!-. Ja que em van encomanar un projecte de fotografia sobre exposicions i HDR vaig aprofitar per anar capturant racons d'una banda a l'altra i algunes d'aquestes fotografies són de les millors que he pogut fer fins ara. Girona es deixa fotografiar d'allò més bé. Les escales de la Catedral, els claustres, els jardins del voltant, la Devesa, els ponts sobre l'Onyar, els carrers amb l'aroma gremial, el Call, els museus, la seva història, la posta de Sol, etc. Com s'acostuma a dir, més val una imatge que mil paraules. Per veure la resta només has de clicar aquí. La Lu amb el Pont de Ferro sobre l'Onyar La posta de Sol des de les muralles de la ciutat La posta de Sol i jocs de llums des de la Catedral
L'història d'Internet en 8 minuts
La gran majoria de les innovacions tecnològiques de les que gaudim actualment provenen de les infraestructures militars, ja siguin sistemes de defensa, dispositius mèdics i sanitaris i, com és lògic, dispositius i mitjans de comunicació. El que més ha evolucionat amb el temps, des dels anys cinquanta, és Internet. No fa massa, la seva funció i abast eren completament diferents de tal i com ho coneixem avui. Va ser gràcies a inversions estatals i investigacions d'àmbit universitari les que l'han anat millorant per convertir-lo en un gran sistema de comunicació de masses global.
Fa dos anys, l'àmbit del disseny gràfic es va sorprendre amb l'aparició d'un documental dedicat exclusivament a la tipografia Helvetica, dirigit per Gary Hustwit. El film repassava mitjançant entrevistes a destacats tipògrafs i dissenyadors gràfics, els orígens, l'evolució i la predominància durant mig segle d'aquesta tipografia que s'ha convertit en un leitmotiv per a molts dissenyadors gràfics (i per a molts més que encara no ho són). Aquest any és el torn del disseny industrial. El nou documental titulat Objectified ens explica quins són els processos de creació de tots aquells objectes que tenim assumits dins de la nostra vida quotidiana, com ara cadires, aparells de música, utensilis de cuina, automòbils, etc. i quina és la nostra relació emocional amb tots ells. En un sentit més estricte intenta trobar resposta a la qüestió què és allò que m'atrau de certs objectes (mal anomenats "de disseny") i per què fan que resultin indispensbles tot i que en realitat no ho siguin. Podràs escoltar les entrevistes a distingits dissenyadors com Jonathan Ive, Andrew Blauvelt, Marc Newson i Karim Rashid explicant les seves experiències personals com a dissenyadors per a grans marques com Apple, IKEA i MUJI. De moment pots començar per veure'n el trailer i fer una ullada a la pàgina oficial del documental.
Si volguéssis saber-ne una mica més et recomano el llibre de Donald A. Norman titulat El diseño emocional de l'editorial Paidós, un assaig molt ben documentat sobre quines són les nostres experiències personals amb els objectes quotidians.
