Sortida a Montserrat

He penjat les fotografies de la sortida que vaig fer aquest diumenge a Montserrat amb el meu tiet. En total vam caminar per tota la serra durant unes nou hores aproximadament (des de les sis i escaig del matí fins a les quatre de la tarda) superant un desnivell positiu acumulat de més de 3900 metres, passant per tots els caminets i racons del parc natural. És una sortida molt recomanable de fer però no és apta per a tothom ja que convé estar preparat per caminar durant força estona i no patir vertigen.
I d'aquí a uns dies cap als Pirineus per tocar les primeres neus. Woo-hoo!

♫ Bruce Springsteen - Devils & Dust

Paraules confuses

Aquelles paraules que em roseguen per dintre.
Aquelles que escolto i no entenc.
Les que em fan ser diferent.
Les que formen un fil de confusió dins del meu cervell.
Les que no paren de donar voltes i esborren el significat d'allò que sento.
Les conec de massa aprop i necessito oblidar-les un cop més.

Coses del cos

És oficial. Tinc el Síndrome de Raynaud. No és una malaltia greu però sí que és molesta. Em provoca una contracció exagerada dels vasos vasculars, tan en les mans com en els peus i a les parts perifèriques amb poca densitat muscular, com a reacció de defensa davant del fred.
No hi ha cura i tampoc una medicació específica sense efectes secundaris nocius. L'únic que puc fer és abrigar-me bé quan surti pel carrer i encara més quan vagi per la muntanya.
Pel que es veu tinc sort perquè el que tinc és de 1er grau. Si, en canvi, fós de 2on grau voldria dir que seria la conseqüència d'una malaltia molt més greu com l'artrosi o fins i tot la tuberculosi. Però no és el cas.
Demà tinc l'analítica (un altre cop) que servirà per descartar possibles malalties.
L'atac més greu de congelació el vaig tenir ja fa prop d'un any, en una sortida a Vallter... i és ara quan comencen a donar resultats i "solucions". El més fotut és que no sé quan pararan els atacs... potser d'aqui a cinc anys, potser d'aqui a deu, potser mai.

♫ Lori McKenna - Unfinished Song #57

Recomanacions

Tinc la intenció (des de fa temps) de fer un apartat especialment per a recomanacions sobre diferents temes com la música, la literatura o el cinema... però de moment tinc poca cosa i espero a recollir més informació per posar alguna coseta més plena i vistosa. De moment ja he fet l'"apartat", ara només he d'escriure la resta.
I ara cap al club!

♫ T. Rex - Cosmic Dancer

Pa la saca

Tot i que encara no he cobrat el que em toca per haver currat tot el p*tu cap de setmana ja m'he gastat una bona pasta (només 115 euros de res... u.u) en uns peus de gat de Boreal i uns pantalons de travessia d'Altaquota. Ei... però val la pena!
Ho estrenaré aquest dissabte a Montserrat, on he de fer una classe d'orientació a un grup d'alumnes d'escalada. El pitjor es que fotrà una rasca de c*llons... el que s'ha de fer per treurem les pràctiques de sobre. Sigh.

♫ Jack Johnson - Symbol In My Driveway

Per què...

... no surts del meu cap d'una vegada?

♫ The Smiths - Please Please Please Let Me Get What I Want

"El trabajo, además de cansado, es conflictivo"

Tinc "agulletes"... i moltes. Resulta que em van oferir treballar 4 dies a Nivalia, la fira dels esports d'hivern, a Barcelona per donar un cop de mà a uns que representaven una empresa de la qual no diré el nom. O això em pensava jo.
El dijous em va tocar descarregar un trailer ple de material per muntar dues torres de ferro que més tard serien una atracció d'escalada per a pijos i nens repel·lents. Vam començar a les 9:00 del matí i no vam acabar fins les 23:00 de la nit. Una autèntica pallissa. Però la broma no s'acaba aquí. Els tres dies següents em va tocar empènyer per una rampa una bola inflable de dos metres i mig d'alt i de 40 kgs. de pes fins a una alçada de 8 metres fins a un total de 100 vegades al dia. D'aquesta merda estúpida i inútil i sense cap tipus de gràcia d'atracció on s'entafora la gent per rodolar i marejar-se en deien Funny Ball. Per mi que el que ho va inventar era un tipus d'allò més graciós.
Però no és el pitjor que ens va passar. M'explico. El divendres, quan sortiem de treballar per anar a buscar la furgo del Ramón (qui ens acompanyava en cotxe i ens feia riure cada dia), ens adonem que tot el barri del Poble Sec no s'hi pot aparcar "ni pagando", paraules textuals d'un guardia urbà. És a dir, de viatge amb taxi cap al dipòsit amb 200€ menys a la cartera.
El dissabbte no ens va passar res tret d'algunes quantes annècdotes sobre la gent o energúmens que voltaven per la fira.
El diumenge, a part de ser l'últim dia, també va ser el més dolent. En acomiadar-nos per sempre d'aquella gent amb qui treballàvem (sí, érem els únics que ho feiem de debò) la furgo va desaparèixer del tot. No era a cap dels dipòsits de Barcelona i pertant l'havien d'haver robat. Increïble. Total que vam haver d'anar a la comissaria dels Mossos d'Esquadra per posar la denúncia. No vam arribar a casa fins les tantes de la matinada però malgrat tot hi va haver moments molt bons i divertits que segurament no oblidaré: noves amistats, històries compartides, sopars freds a comissaria (Lídia, el proper ja l'escalfarem).

♫ José González - Heartbeats

Joel is...

Qui no s'ha buscat mai al Google? Doncs si busques Joel a Googlism hi trobaràs, a part d'unes quantes línies en anglès, moltes paranoies rescatades de textos que circulen per la xarxa amb el meu nom (però sense fer referència a mi evidentment). Si t'agrada la tonteria també pots provar de fer-ho amb el teu nom o amb alguna ciutat, entre altres opcions.
La que més m'agrada és "Joel is guilty of popularity" o també "Joel is a sensitive caring man committed to his personal and spiritual growth".

♫ The Zombies - Time of the Season

Impossibles

És complicat com explicar el que sents per dins. El que sents per algú a qui ja no importes, de qui no vols saber-ne res malgrat estimar-la tant o més que abans.
No poder alliberar-te d'aquest pes feixuc que t'ofega fins a deixar-te immòbil. Voler mirar-la a la cara i dir-li amb paraules sordes tot allò que sents i perquè et fa tan mal.
Convèncer la teva ànima que ja no la necessites perquè ella ja no et vol. Adonar-te que l'has perdut.
Engegar-li un "vés a la merda!" o "tu t'ho perds!" quan en realitat el que faries és abraçar-la fins a fondre't amb ella i desaparèixer.
Trobar la resposta al "per què?" i deixar-te estar una estona en pau, tranquil amb tu mateix.
Aconseguir deixar anar unes quantes llàgrimes dolces i alegres.
Que el Sol m'acaroni la cara quan és fosc.
Que m'abrassis i em diguis que encara em vols.

♫ Radiohead - True Love Waits

Desitjos per complir

No has pensat mai a fer una llista amb tot allò que t'agradaria fer abans de morir? Doncs jo sí! Inspirat amb la llista que va fer Keloflipas de la seva vida en 40 punts he decidit fer-ne una però no del que he viscut sinó del que vull viure. L'he titulat Coses a fer abans de palmar-la. El millor de tot es que aniré afegint desitjos cada dia fins que em mori o se'm acabin les idees. Algú t'he alguna paranoia per afegir?

♫ Depeche Mode - John The Revelator

Perdent el temps

Ja és 1 de novembre. Com passa el temps! Però la veritat és que ja tinc ganes de que s'acabi aquest any. Hi ha hagut coses bones, però poques. I també coses dolentes, massa coses dolentes. O potser només recordo allò dolent i de les coses bones ja no en faig massa cas... Sigui com sigui tampoc ha estat per llançar coets. Aix... vull tornar a ser petit.
Canviant de tema, tinc ganes d'anar a veure The Constant Gardener (El Jardinero Fiel en castellà, no sé qui tria els títols però no en té ni idea) perquè segons les crítiques i els comentaris que he anat llegint pinta força bé. Està basada en una novel·la de John Le Carré, autor de thrillers realment interessants i si et pica la curiositat pots veure el trailer des d'Apple.

♫ Bill Withers - Ain't No Sunshine