Estudiar disseny?

M'ho estic pensant seriosament això d'estudiar disseny. M'agrada manipular les pàgines web -ja veus que el blog té una última parideta amb la forma del meu caretu-, dissenyar fons de pantalla, fer interiorisme, fotografia, etc. però és una carrera cara i exageradament competitiva i no m'agrada haver de lluitar per fer el que t'agrada, tot i que sempre has d'acabar fent-ho.
També fa temps que el Xavi i jo voldriem muntar una botiga de productes (secret) que ens permetria independitzar-nos economicament, créixer i evolucionar amb un projecte difícil però que segurament -i esperem- seria molt rendible. A part d'això podriem divertir-nos dissenyant la botiga i la distribució dels productes com també ocupar-nos de la publicitat i la propaganda. Ara per ara només és un somni que es pot tocar amb la punta dels dits i que em sento amb prou força anímica per senzillament fotre-m'hi de cap i tirar endavant. Per cert, ja tinc l'ull posat en un parell de locals, bastant cars tot s'ha de dir, però que serien perfectes per començar. El que no sé és per on començar.

Smuaks!

Fa fred, molt fred

Ha nevat durant el matí però els pocs flocs que han caigut no han aguantat prou i es desfeien de seguida que tocaven el terra. Després pluja i més pluja. Per sort diuen que continuarà nevant durant la nit i si és així sortiré a fer algunes fotos. Brrr! Tinc ganes d'abraçar-te per entrar en calor!

Sóc addicte a l'IKEA

Sí, ho sóc. I ho reconec obertament. M'encanta pensar com poder decorar la meva habitació amb objectes que ben bé no sé per a què serveixen però que trobo irresistibles pel seu disseny, pel preu i pel curiós (o estúpid) nom. Per exemple, ara se m'ha ficat al cap la idea de canviar les llums del sostre. Dels llums d'ull de bou -per què se'n diu així?- a les làmpares focals de vidre. Bàsicament n'hi ha un parell que m'agraden molt: KVINTETT, la pija i cara; i MELODI, la de plàstic i barata. el problema està en que hauré de fer nous forats per situar-les ben bé al centre del sostre. De vegades em fa vergonya tenir aquests dilemes idiotes. En fi, som els fills del consumisme impulsiu i innecesari.
Deixant de banda les tonteries per posar-me seriós... t'has parat a pensar com seria un videoclip amb música de Depeche Mode i imatges de la pel·lícula Tron?

Tempus Fugit

Quant de temps sense escriure! Això vol dir que estic ocupat, que tot em va bé i m'agrada (molt molt molt) el que m'està passant últimament. Vaja que es podria resumir en un crit de felicitat com ara *weeeeeeeeee* o *iiujuuuuuuu*.
Canviant de tema, l'altre dia vaig veure un videoclip de Lodger sobre el pas del temps i de "com d'avorrida pot ser la vida" titulat I Love Death. Per poder veure el contingut de la web hauràs de jugar amb la màquina i aconseguir els tres símbols segons el que vulguis veure. La música està molt bé i els videoclips, tot i ser rarus, valen la pena. Naaah!

Nit

Una mirada. Un somriure. Dos petons. Nervis. Una carpeta. Petits silencis. Una passejada. Dues entrades. Una peli. Sopar. Un Alpino i un bikini. Conversa. Música. Mirades. Un cigarret. Fred. Tremolor. Llaminadures. Butaques. Foscor. Manetes. Desig. Nervis. Somriures. Abraçada. Passejada. Conversa. Fa fred. Abraçades. Tahití. Beguda. Son. Una copa trencada. Mirades. Desig. Riures. Caminada. Mans. Mirades. Casa. Desig. Petons. Petons. Abraçades. Petons. Veure't. Ara.

Per la línia!

Recordes quan eres petit/a a l'escola i la professora et feia retallar figuretes estúpides i t'esbroncava si la retallaves per fora o per dins de la ratlla? Ara li pots demostrar que ja ets tot/a un expert/a en el tema de... de retallar vaja.

Xin xin!

Si llegeixes aixó no entendràs res de res, excepte tu i ja saps qui ets. Ueeeeoooeeeoooeeeooeeeh!

Sóc un caníbal

I si contes les vegades que et mossegues les ungles i els llavis segur que tu també ho ets. No ho neguis!

La Profecia

L'altre dia vaig veure a les tantes de la matinada La Séptima Profecia, una pel·lícula de fa algun temps i força dolenta. En fi, tractaba sobre la fi de la Humanitat amb l'arribada de les Set Profecies, els Quatre Genets i l'Apocalipsis. Fins aqui té pinta de rollo religiós, cosa que de fet era, però el que em va fer quedar veient-la era el guió (o la història de fet). Es veu que la fi dels dies arribarà quan La Casa de les Ànimes es quedi sense ànimes que viatgin a la Terra per donar vida als nadons. La protagonista, embarassada, comença a tenir visions i per a tot el Món passen desgràcies: terratrèmols, vents huracanats, hiverns glacials al desert, rius de sang, la Lluna es torna vermella, etc. El més curiós, però, és la data de naixement del nadó. Exactament el 29 de febrer. Si em coneixes entendràs la meva emoció en sentir-ho. Però no s'acaba aqui la cosa. El nadó, si neix amb vida, serà el salvador de la Humanitat, si del contrari neix mort, comportarà la fi dels temps per a tots. A part d'això la mare ja té decidit el nom de la seva criatura. Te'l pots imaginar? És fàcil... Joel. Sí, com jo. Ara la pel·li ja no em feia tanta gràcia i a mesura que avançava la trama m'entraven més esgarrifances fins que de cop i volta es llegeix un passatge de la Bíblia (sóc ateu!) del Llibre de Joel, exactament el passatge 2 versicle 29, números que d'altra banda també signifiquen febrer 29 en anglès:

Aún sobre vuestros siervos y siervas derramaré mi espíritu en aquellos días; y haré prodigios en el cielo, y pondré en la tierra sangre y fuego y columnas de humo. Y se cubrirá de tinieblas el sol y de sangre la luna, antes que venga el día grande y terrible de Yavé. Y todo el que invocare el nombre de Yavé será salvo, porque en el monte de Sión y en Jerusalén estará el resto de salvados, como lo ha dicho Yavé, y lo mismo será de los escapados llamados por Yavé.

Aquí ja em vaig acollonir i ara tinc un complexe de profeta que no vegis.

Edit: tot xerrant amb el meu amic Xavi ens hem adonat que això podria ser un bon tema per trencar el gel si vols lligar: "Hola preciosa! Sabies que sóc un profeta destinat a salvar el món? Sí, sí... mentre els altres es moren, tu i jo ens podriem salvar! Follem per celebrar-ho?". Pot funcionar, no?

Sobreviuré

At first I was afraid, I was petrified
I kept thinkin' I could never live without you by my side
But then I spent so many nights just thinking how you’ve done me wrong
And I grew strong, I learned how to get along

And so you're back from outer space,
I just walked in to find you here with that, that look upon your face
I should have changed my fucking lock
I would have made you leave your key
If I’d have known for just one second you'd be back to bother me.

Oh now go, walk out the door
Just turn around now, you're not welcome anymore.
Weren't you the one who tried to break me with desire?
Did you think I'd crumble? Did you think I'd lay down and die?

Oh not I, I will survive
Yeah, as long as I know how to love, I know I'll be alive.
I've got all my life to live,
I've got all my love to give,
I will survive

I will survive
Yeah, yeah...

It took all the strength I had just not to fall apart,
I’m tryin' hard to mend the pieces of my broken heart
And I spent oh so many nights just feelin' sorry for myself,
I used to cry
But now I hold my head up high.

And you’ll see me with somebody new
I'm not that stupid little person still in love with you.
And so you thought you’d just drop by and you expect me to be free,
But now I'm saving all my lovin' for someone who's lovin' me,

Oh now go, walk out the door.
Just turn around now, you're not welcome anymore.
Weren't you the one who tried to break me with desire?
Did you think I'd crumble? Did you think I'd lay down and die?

Oh not I, I will survive
Yeah, as long as I know how to love I know I'll be alive,
I've got all my life to live,
I've got all my love to give,
I will survive

I will survive
Yeah, yeah…

Carta als Reis

L'any passat vaig rebre massa. Coses que no vaig demanar, coses que no volia i que ara les tindré sempre marcades a dins. No us demano res, només una mica més de força i empenta per anar tirant. Per suportar tot el que vingui i el que no pugui evitar. Per oblidar i fer espai a allò que sí vull recordar.
Una mica més de confiança en mi i en els altres per recuperar la que he perdut.
Arribar a ser com somio ser.
Que no em costi arribar allà on vull anar.
Cridar ben fort i riure fins que em facin mal les galtes.
Plorar de felicitat!
Fer riure cada dia. I així riure jo.
No trobar-te a faltar. I que em trobis a faltar.
Poder estimar a una altra tal i com t'estimava a tu.
Que s'entengui el meu punt de vista.
Que no em rebutgin més.
Dir-te que t'odio!
Fer més amics.
Dir-te que no t'oblido.
Dormir.
Ser més llençat.
Volar.
Saber que puc comptar amb tu.
Que sàpigues que sempre estic amb tu.
Mirar-te mentre dorms.
Viatjar.
Tornar.
Tornar a viatjar.
Quedar-me.

Que venen els Reis!

I jo sense fer la carta..! No aniré a dormir sense deixar-la escrita i demà la penjo aquí perquè la puguin veure Ses Majestats d'Orient. Encara que, tal i com està el Món, és millor no demanar tonteries inútils que s'acaben trencant o perdent. I què coi demano doncs?

Comencem bé l'any

Com a mínim el començo amb feina. Feina de la que m'agrada tot i no estar retribuida econòmicament. Primer de tot he de preparar i presentar sortides i excursions per als propers cursos de muntanya, coordinar-me les classes amb els altres professors, decidir quines classes són les que voldria donar jo i quines no (si em deixen), redactar el manual bàsic d'excursionisme per als alumnes de primer nivell i, el més important, aprendre dels grans. Ah! i treurem de sobre les hores de pràctiques que encara em queden, unes 50h. aproximadament.
Com a mínim em "paguen" amb material i equip a baix preu i em sento inclòs en alguna cosa important, una escola que comença i que, si algun dia arriba a ser important de debò, podré dir que hi era des del principi.
El que necessito ara és cobrar per pujar muntanyes. Utòpic, ja ho sé.