29/04/2006 20:19
Ooh La La (2)
Si t'agrada la fotografia i la poesia no et perdis aquest excel·lent exemple de body art. Poesia en francès sobreposada a uns cossos quasi eteris que em recorden, no sé per què, a les portades dels àlbums de Placebo.
28/04/2006 09:21
Sobre les fotografies
Després de no quedar satisfet amb el resultat de les anteriors galeries fotogràfiques he decidit construir les meves, dissenyades i escrites des de l'arrel per mi mateix. Una currada si penses amb els codis i la feina que he hagut de fer. D'acord, ja sé que no són res de l'altre món, però per ser un -em permeto la llicència d'auto-anomenar-me- dissenyador novell no està malament.
No obstant continuo tenint problemes amb certes imatges i scripts. És molt extrany que, sigui quin sigui el mètode que utilitzi, sempre hi ha errors o les fotografies no es veuen tal i com jo voldria. Començo a dubtar de la qualitat del servidor... o, si més no, del programa FTP que faig servir a l'hora de pujar tots els arxius.
De momentaquí tens un exemple del que he anat fent.
No obstant continuo tenint problemes amb certes imatges i scripts. És molt extrany que, sigui quin sigui el mètode que utilitzi, sempre hi ha errors o les fotografies no es veuen tal i com jo voldria. Començo a dubtar de la qualitat del servidor... o, si més no, del programa FTP que faig servir a l'hora de pujar tots els arxius.
De moment
Edit: he afegit una versió Lightbox de la mateixa galeria però tampoc funciona. Argh!
26/04/2006 17:52
I ja està?
Ja he acabat el llibre Illuminati de Paul H. Koch i ja no sé què pensar. És real tot el que s'hi explica? I si ho és, com pot haver-ho exposat a la llum i publicar-ho en un llibre sense ser censurat? És més, com pot estar viu l'autor? Potser la pròpia ambigüitat del tema i la possobilitat real o fictícia de que totes aquestes conspiracions existeixin fan que quedin desmentides per si mateixes. Però sempre et queda aquella espineta clavada de saber més i de descobrir la veritat... encara que el que trobis no t'agradi.
D'acord, ara ja conec tots els moviments d'aquesta "secta" -entre cometes perquè ja dubto que sigui una secta per a gent elitista i avorrida- i els seus possibles plans però, què hi puc fer jo? Qui em creuria? Qui més es creu el que diu el llibre? I una altra qüestió que em remou per dins: forma part d'una línia de manipulació cultural el fet que ara estigui "de moda" revelar els secrets més obscurs i, suposadament, ultrasecrets dels qui realment gorvernen el món? De fet, si exageres allò que sembla possible acaba sent una paròdia absurda i conspiranoica del que realment està passant.
En la conclusió l'autor ens deixa dues opcions a seguir: la primera és sotmetre'ns, tal i com hem fet fins ara i sense adonar-nos del que passava i, per tant, limitar-nos a viure el millor possible i despreocupadament. La segona, i segons ell la que sembla la més honorable, seria lluitar per canviar l'estat de la situació, cadascú a la seva manera i ens recorda que els Illuminati ja van fallar en el passat i que podrien tornar a fer-ho. Treure al domini públic les conspiracions ja les debilita de per si, però em pregunto jo qui seria l'encarregat de descobrir-les.
En fi, com va dir Albert Einstein,
D'acord, ara ja conec tots els moviments d'aquesta "secta" -entre cometes perquè ja dubto que sigui una secta per a gent elitista i avorrida- i els seus possibles plans però, què hi puc fer jo? Qui em creuria? Qui més es creu el que diu el llibre? I una altra qüestió que em remou per dins: forma part d'una línia de manipulació cultural el fet que ara estigui "de moda" revelar els secrets més obscurs i, suposadament, ultrasecrets dels qui realment gorvernen el món? De fet, si exageres allò que sembla possible acaba sent una paròdia absurda i conspiranoica del que realment està passant.
En la conclusió l'autor ens deixa dues opcions a seguir: la primera és sotmetre'ns, tal i com hem fet fins ara i sense adonar-nos del que passava i, per tant, limitar-nos a viure el millor possible i despreocupadament. La segona, i segons ell la que sembla la més honorable, seria lluitar per canviar l'estat de la situació, cadascú a la seva manera i ens recorda que els Illuminati ja van fallar en el passat i que podrien tornar a fer-ho. Treure al domini públic les conspiracions ja les debilita de per si, però em pregunto jo qui seria l'encarregat de descobrir-les.
En fi, com va dir Albert Einstein,
La vida es muy peligrosa; no por las personas que hacen el mal, sino por las que se sientan a ver lo que pasa.
20/04/2006 18:55
Nou blog!
Bé, de fet no és que sigui nou perquè porta molt de temps circulant per internet. M'he près la llibertat d'incloure'l a la meva (petita) llista de blogs que visito habitualment. Capturers és un punt de trobada per a fotògrafs professionals i amateurs amb la intenció de mostrar el que poden fer amb una càmara a les mans o simplement expressar-se a través de la fotografia.
19/04/2006 19:05
Fer el burro és rendible
Si no n'has tingut prou amb l'humor àcid i corrosiu de Cálico Electrónico pròximament podràs riure a gust amb La Crisis Carnívora, la primera pel·lícula íntegrament feta amb animació flash amb les veus de Enrique San Francisco, Pablo Carbonell i José Coronado entre altres. De moment fés una ullada als teasers que et deixaran... sense comentaris.
18/04/2006 13:44
Error 404 - Not Found
Hauràs vist que he canviat un altre cop les galeries de fotos. Ara faig servir un altre tipus de codi anomenat Lightbox JS v2.02 però no funciona com ho ha de fer. Segurament és un problema del servidor perquè des del disc dur es veu tot perfectament mentre que per internet no. No paro d'actualitzar i de tornar a pujar els arxius en les carpetes corresponents però quan navegues per alguna de les galeries i cliques sobre alguna de les fotos el navegador diu que no troba res enllaçat. Extrany, oi? Bah!
Ah! I prometo escriure més sovint...
Update: també he canviat una mica el disseny del blog... mola, no?
Ah! I prometo escriure més sovint...
Update: també he canviat una mica el disseny del blog... mola, no?
09/04/2006 16:16
Niru niru
Sigh... no tinc temps ni per actualitzar el blog. De fet sí que en tinc però em fa mandra escriure. La feina m'esgota i m'estressa però penso en el que farem la Lu i jo amb el que guanyaré, en com podré anar una mica menys preocupat pels diners i així em van passant els dies (i sort que aquesta setmana tinc festa a partir del dijous!). De moment encara hem de pensar on anar per Setmana Santa... mar o muntanya? El que sí que tenim clar és que viatjarem cap a Europa durant el setembre, a Praga i Florència segurament. Uhee!
El que sí que he retocat són les fotografies... bé, la manera d'ensenyar-les. He fet una presentació amb un petit programa amb Flash o Slideshow on només has de triar la galeria de fotos que vols veure i elles soletes aniran passant. I si no tens Flash sempre pots veure-les en versió HTML.
Pel que fa al club de muntanya de moment ja s'han acabat els cursos. I sort perquè no tinc ganes de presentar-me cada tarda a aquelles hores per acabar no fent res excepte perdre la son i el temps. Faig currículum? Sí, però per ara ja n'hi ha prou. I mentrestant vaig buscant altres feines per abans de l'estiu i així poder tenir dos mesets lliures abans de viatjar.
Ah! I una última cosa, et recomano el primer cd dels Kings of Convenience, Quiet is the new loud del 2001. Sons acústics i hipnòtics, melodies i lletres melangioses que fan que les tardes del diumenge siguin d'allò més relaxades i tranquil·les.
El que sí que he retocat són les fotografies... bé, la manera d'ensenyar-les. He fet una presentació amb un petit programa amb Flash o Slideshow on només has de triar la galeria de fotos que vols veure i elles soletes aniran passant. I si no tens Flash sempre pots veure-les en versió HTML.
Pel que fa al club de muntanya de moment ja s'han acabat els cursos. I sort perquè no tinc ganes de presentar-me cada tarda a aquelles hores per acabar no fent res excepte perdre la son i el temps. Faig currículum? Sí, però per ara ja n'hi ha prou. I mentrestant vaig buscant altres feines per abans de l'estiu i així poder tenir dos mesets lliures abans de viatjar.
Ah! I una última cosa, et recomano el primer cd dels Kings of Convenience, Quiet is the new loud del 2001. Sons acústics i hipnòtics, melodies i lletres melangioses que fan que les tardes del diumenge siguin d'allò més relaxades i tranquil·les.