La ciutat de les xemeneies

Tot va de codis

Abans d'ahir al vespre vam anar a veure El Codi Da Vinci al cinema. En general ens va agradar, és una pel·lícula ben feta i força espectacular que et clava algun ensurt de tan en tan. Seria un bon thriller si no fós perquè està basada en el llibre de Dan Brown. De totes maneres, no entenc perquè ha portat tanta polèmica. Si realment tot el que s'hi explica és fals, perquè l'Església més conservadora a tret les urpes per defensar-se dient que tot és mentida? I, si fós real, no els aniria millor fer com si res i deixar passar l'assumpte i fer que a poc a poc s'oblidi? Què han d'ocultar de manera tan ferotge? Millor canviem de tema.

Ahir, després d'estar amb la Lu intentant revelar unes fotografies, vaig quedar amb el Xavi perquè feia temps que no ens veiem. La intenció era xerrar i posar-nos al corrent sobre la vida de cadascú. Al final el vaig atabalar sobre el disseny i el codi d'aquest blog i la meva intenció de "modernitzar-lo" una mica, tot i que sempre que hi afegeixo alguna cosa nova me'n canso i torno a la versió més minimalsita.

Com a mínim vam poder validar el codi XHTML (no em pregunteu què és i per a què serveix) però sona important i modern. També vam mirar com poder fer que, tot clicant un botó, es canviés l'estil CSS de la pàgina o, per entendre'ns, fer un canvi d'aparença. De moment encara no ho he provat.

I per fi hem aconseguit que la galeria fotogràfia feta amb l'script Lightbox, del qual ja vaig parlar fa uns dies, ja funcioni com ha de ser. L'error es produïa perquè l'extensió del títol de les fotos era .JPG i no .jpg. Una qüestió de llenguatge. Si vols pots veure les fotografies de l'última sortida a Andorra.

Ah! I una cosa curiosa que he trobat per internet sobre la fotografia sense fi titulat Information.

Ja m'han posat l'etiqueta

Hauràs notat que al final de cada escrit he afegit uns enllaços. Són una mena d'etiquetes que relacionen, per mitjà de Technorati, cada escrit amb una categoria específica relacionada amb altres blogs de la xarxa. Així es pot saber qui més escriu sobre el mateix tema i, a més a més, qui enllaça cap el teu blog de manera instantània. És una pijadeta que està de moda perquè l'altra gent sàpiga i llegeixi el que escrius sense haver de fer un gran esforç de propaganda.

Per exemple, aquest vespre anirem a veure El Codi Da Vinci al cinema. Si demà fés un comentari sobre la pel·lícula i afegís l'etiqueta al final del post, gent d'arreu del món podria llegir el que en penso.

Per cert, per fer tot això faig servir un codi que he escrit i que he afegit a la plantilla del blog. A més a més, ara els posts els escric des d'un programa anomenat Ecto, també disponible per a Windows. És molt més còmode que fer-ho des de la pàgina oficial de Blogger i té moltes més prestacions.

Sentimentalisme o record històric?

Després dels atacs terroristes a EEUU ja vaig pensar que al cap d'un temps (prudencial) se'n farien pel·lícules al respecte. Però no m'imaginava que seria tan aviat. El 28 d'abril es va estrenar la pel·lícula United 93 del director Paul Greengrass sobre l'actuació heròica dels passatgers en el motí del quart avió segrestat que més tard es va estavellar. Des d'aquí, on encara no s'ha estrenat, es van sentir alguns comentaris força crítics augurant el seu fracàs en taquilla. Però no és el que ha acabat passant als EEUU si fem cas a les revisions del film d'aquesta pàgina web, on la gran majoria dels comentaris són favorables però amb algunes excepcions.

United 93 is powerful not only in the way it provides hope through the actions of a few unlikely heroes, but in its ability to take us back through time to a day many of us would prefer not to remember, but will never forget. James Berardinelli, ReelViews

United 93, as grueling as it was to sit through, left me feeling curiously unmoved and even slightly resentful. Dana Stevens, Slate

A l'agost Oliver Stone estrenarà el seu film sobre el mateix tema però enfocant la història sobre els dos últims policies rescatats en vida de la runa de les torres del World Trade Center. Els únics al·licients -crec- per anar a veure-la poden ser la fama del director (quasi sempre envoltat de polèmica quan estrena pel·lícula) i el protagonisme de Nicolas Cage, un cop més melodramàtic. S'estrenarà a l'agost d'aquest any i encara no hi ha massa "reviews" per opinar-ne alguna cosa.

Sí que es pot opinar, però, sobre l'oportunisme de Hollywood per recordar de manera morbosa uns fets que els haurien d'acollonir més del que ells es pensen i que ho aprofiten per demostrar que: "Ei... som yanquis, els tenim ben posats. I si ens tornen a atacar respondrem amb una sèrie humorística de tres temporades que es podrà aconseguir a tots els supermercats en format DVD i amb una presentació de luxe per tan sols 48.99$. Què us sembla?"

Doncs això, què us sembla?

Apple Store - Fifth Avenue

Però per què no puc muntar una botiga com aquesta?! Ah sí... per la pasta.

Recently played

Per fi! Ara ja pots saber què és el que escolto sense que ho hagi d'escriure jo! Last.fm posa a disposició dels usuaris un sistema perquè tothom pugui saber que és el que escolta i quins són els gustos musicals. I d'aquesta informació en fa una o diverses llistes que pots penjar a la teva web. Una llista com aquesta.

Edit: he eliminat la llista perquè relentia massa el blog. De totes maneres pots saber què escolto clicant aquí.

Sketches of Frank Gehry

Per a tots aquells que us agrada l'arquitectura com una expressió artística us recomano el primer documental de llarga durada de Sydney Pollack (The Interpreter, The Firm, Out of Africa) sobre l'originalitat conceptual de Frank Gehry, dissenyador del Museu Guggenheim de Bilbao entre altres. El film ens mostra tot el procés creatiu des de l'idea bàsica fins a l'obra final passant per l'elaboració dels esboços que donen nom a la pel·lícula. El dia 12 d'aquest mes es va estrenar a EEUU però vés a saber quan s'estrenarà aquí, si és que ho fa. De moment en pots veure el trailer que no està gens malament.

M'he comprat un bonsai

Sí, un d'aquells bonsais de l'IKEA. Baratu i no massa bo suposo. De totes maneres vull fer-ho bé i que visqui prou temps per poder podar-lo (eer... ja). Eh! però és tot un mundillo això dels bonsais. Es veu que a Japó els alumnes no aprenen el sistema de regatge fins al cap de quatre anys de preparació. Fins llavors només poden fer servir les tisoretes (petites perquè tot va a conjunt) per podar les fulles i les branques per així donar-li una forma adequada. El més difícil és saber com regar-lo bé.

Tenga en mente que si la manguera ha estado bajo el sol por algunos días, el primer manguerazo podría hervir un árbol.

El que em preocupa és que durant l'estiu el pobre quedarà més ressec que... que vés a saber què.

Una vez a la semana más o menos, riegue de tal manera que la maceta quede inmersa totalmente en agua hasta que desaparezca el rastro de burbujas.

Click!

No t'escapis!

És increïble com un sol gest pot significar tant sense dir res en absolut.

I a bodes fem fotos

Sé que faig tard però ja he penjat les fotografies de la boda a Flickr on, de moment i fins que no resolgui uns problemes amb el servidor, penjo totes les fotos siguin quines siguin. Per veure-les totes només has de clicar la fotografia en miniatura de la dreta dins del menú anomenat anouke's photostream (veuràs que el títol de les fotografies segueix l'ordre). I no, no surt cap tieta fent la mona.

A bodes ens conviden

Doncs sí, avui es casa el meu cosí a Reus o sigui que estaré fora tot el dia i part del diumenge també. El millor de tot és que menjaré de franc, beuré una mica (de cava), veuré familiars de qui fa temps que no en sé res i podré anar a la platja a prendre el Sol. I alguna que altra foto curiosa caurà perquè a les bodes és habitual trobar-te amb un tiet o tieta fent la mona mentre balla, fet que no deixa de ser graciós.

Una tarda a l'Starbucks

Un dia de platja

Ahir vam anar a la platja. Feia força Sol i una miqueta de vent. S'estava tan i tan bé que ens vam adormir a la sorra. I ens vam quedar una mica torrats... més aviat vermells. Ara fa una mica de mal, sobretot si em toquen la pell, però el vermell ja s'està tornant marronet i d'aquí a uns dies ja serà "moreno". Tinc ganes de repetir-ho i no para de repetir-se dins del meu cap la cançó En s'estiu d'Antònia Font. El so de les onades, l'olor de sorra, de mar i sal, l'escalfor a la pell, la tranquil·litat, la bona companyia. Quan hi tornem?