Ja no som petits però...

Hi ha coses que ens fa il·lusió fer encara que no sigui propi de la nostra edat. Per exemple: menjar galetes Maria amb una muntanya de Nocilla al damunt, llepar el ganivet amb el que has posat la Nocilla, mastegar els grumolls del cacau amb llet, fer pentinats estranys amb el cabell xop després de dutxar-te (o només ho faig jo això?), deixar el llit sense fer a propòsit, posar l'alarma del despertador i deixar-lo sonar durant una hora més amb l'"snooze", regar les plantes (el bonsai) al migdia, atipar-te a l'aperitiu sabent que després no tindràs gana per dinar, atipar-te de galetes amb Nocilla per berenar sabent que després no podràs sopar, i un llarguíssim etcètera que tu mateix/a pots afegir.

Cinc mesos!

Avui la meva princesa i jo fem cinc mesos! Uhee! Ja ho vam mig celebrar ahir sopant en un restaurant xinès on vam provar l'"Especial Ocho Tesoros", la típica amanida i el Pato Pequín. Gnyam!

Fa una estoneta m'he posat a fer neteja de la meva bossa (que no bolso) i he trobat un munt d'objectes que em recorden moments que hem passat junts la Lu i jo. Alguns et semblaran raros però tenen un context real i autèntic:

- Prop d'una dotzena de bitllets de tren cap a Barcelona i uns quants més de bus
- La piruleta que ens van donar el primer cop que vam anar junts a l'Spaguetteria i uns quants caramels de diferents llocs (sovint restaurants xinesos)
- Un munt de targetes de visita de molts restaurants, tan de Terrassa com de Barcelona i Sant Cugat
- Un paraigües de paper d'aquells que es posen als còctels de quan vam anar al Tahití
- Totes les entrades de cine, des de la primera pel·lícula que vam veure junts, Crash, fins a l'última, El Código Da Vinci
- 2,25€ que la Lu em devia posar a la bossa sense que me'n adonés
- Una etiqueta amb el preu d'unes sabates que devia vendre a la seva antiga feina
- Un Smart ForFour de joguina d'un ou Kinder
- Vals de descompte per anar al Burger King
- La càmara amb algunes fotos de fa poc
- L'ipod amb un munt de cançons que em va passar i que encara no he escoltat totes

Pot semblar una tonteria tot això però ho guardo com un tresor. Per mi simbolitzen molt més del que realment són i espero poder omplir la bossa amb moltes coses més!

Felicitats carinyituuu!!

An Inconvenient Truth

Aquest és el títol d'un documental estrenat el passat mes de maig als Estats Units sobre els efectes imminents del canvi climàtic en l'equilibri natural del nostre planeta. Dirigit per Davis Guggenheim i presentat per Al Gore, candidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units l'any 2000, fa una revisió de les relacions entre el creixement global de la població i el seu impacte en el medi i els desastres naturals que han succeït recentment, aportant dades, fets i informació de manera molt acurada i precisa.

El 1992 Gore va publicar el llibre Earth in the Balance: Ecology and Human Spirit on ja plantejava la necessitat d'una revolució ecològica pel segle XXI i s'ha convertit en un dels potenciadors més importants de l'ecologisme a nivell mundial.

Tot i això, la manera en com està tractat, parlant cinematogràficament, sembla una mica exagerada. Que consti que dic això a priori perquè encara no he fist el film però sí el trailer. Dóna la sensació que el partit demòcrata vulgui posar-se al capdavant de l'ecologisme quan el seu país és un del que més consumeix any rere any. Fent un documental donant dades i més dades sobre els efectes de la contaminació no resol el problema. Ja ho sabem tot això. Coneixem el problema i els efectes.

El desastre causat pels huracans, com ara el Katrina, van tenir com a mínim un punt positiu: fer veure als nord-americans que també estan exposats als perills que no poden controlar. Potser és per aquest sentiment d'alarma que ara volen conscienciar, amb tot el dret del món, als ciutadans d'arreu del país sobre el possible futur i prevenir-los de propers desastres i evitar-los com abans millor.

Fins els webs

Fa dies que em van encarregar un disseny per a una pàgina web d'unes noies que fan curts de cine. Però no tinc massa idea de com fer-la. La vull fer senzilla ja que el contingut prevaleix sobre el disseny. Però de tan senzilla que la vull fer no em surt res. Necessito inspiració. Argh!

Parlant d'inspiració. Un dia d'aquests hem d'anar a l'exposició sobre Andy Warhol al Muesu Diocesà de Barcelona, a veure si agafo influències.

I canviant de tema, he modificat els codis del blog per tal d'introduir un formulari per a comentar els escrits de manera més senzilla i ràpida. Ara només cal posar el nom (tal com vulguis que apareixi escrit), la direcció de la teva pàgina web (si en tens alguna) i el comentari en si. Quan cliquis al botó "enviar" et redirigirà cap a una altra pàgina de blogger on hi ha exactament el mateix contingut però amb un disseny diferent. No t'espantis. Llavors, per tornar a l'escrit, hauràs de clicar a sobre el títol de l'escrit corresponent que acabes de comentar. Més endavant intentaré modificar això perquè et dugui directament a la pàgina que toca sense haver de passar per altres llocs.

També he deixat d'introduir les etiquetes de Technorati perquè era força complicat incloure-les sense un programa que ja no faig servir. De totes maneres no necessito propaganda. Ja en tinc prou amb la gent que llegiu i comenteu el blog!

P.D.: quina fi del món més sosa, no?

He afegit un altre script perquè puguis previsualitzar el comentari mentre l'escrius (sí sí, a temps real!). Woo-hoo!

La fi del món és incòmoda

Segons m'han dit la fi del temps arribarà profetitzada a l'Evangeli segons Sant Joan a principis del nou mileni. Més concretament demà (sí sí, demà), dia 6 del mes 6 de l'any 6. I per què dic que és incòmoda? Doncs per diversos motius:

1. Ja hem comprat les entrades del FIB. I ara què? Me les revenc?
   
2. Ara que tinc feina s'ha d'acabar el món? No em podria fer una mica més ric i gaudir-ne durant una miqueta més de temps?
3. No podria esperar fins a finals d'any? És que la Lu i jo volem viatjar durant el setembre si pot ser.
   
4. Perquè segurament és una estratègia electoral del PP per acabar votant NO a l'Estatut. Tot pot ser no?
5. Perquè no tinc ganes de morir d'alguna manera bíblica com en aquelles pel·lícules americanes tan divertides dels anys cinquanta.

De totes maneres no crec que acabi passant res que no sigui habitual com ara les tensions entre Iran i EEUU sobre l'energia (bomba?) nuclear, la post-guerra a l'Iraq, els desastres naturals a Indonèsia, etc.

Anem al FIB

L'altre dia vam comprar les entrades per anar al FIB aquest juliol. Que es noti que ho dic per presumir. Tenint en compte els grups que hi aniran i els concerts que es faran l'entrada està força bé (tot i que podria ser més barata) i just avui ens hem enterat que ja s'han acabat les últimes 3500 entrades. Seran tres dies de música, festa, tenda d'acampada i poca dutxa. Ja farem fotos i les penjaré per aquí.

També hauràs notat que he canviat un altre cop el disseny, oi? El fons que faig servir ara és d'una plantilla anomenada Fauna feta pel dissenyador danès Joen Asmussen. A més, he pensat en posar un únic post a la pàgina principal i mantenir les entrades velles dins del menú d'arxius. Donaria al blog un estil més minimalista però resultaria incòmode si volguéssis remenar pels escrits anteriors. Ja m'ho pensaré.