Festival de Cinema Documental

Ahir va començar el 4rt Festival de Cinema Documental Musical de Barcelona, més conegut per In-Edit Beefeater, un dels pocs festivals dedicat a l'exhibició de documentals musicals i diferents propostes audiovisuals que inicia una imminent projecció internacional i consolida la seva presència en l'àmbit espanyol. Tan és així que disposa ja de tres sales de cinema on es projectaràn totes les pel·lícules, en diferents horaris i dobles sessions perquè no te'n perdis cap.
Els documentals són molt diferents, tan en l'estètica cinematogràfica com en el propi contingut. Podem trobar des de biografies de Bob Dylan, Neil Diamond o Leonard Cohen fins a l'història de diferents bandes com ara Pixies, Beastie Boys o The Police.
D'aquests últims destaca el documental titulat 'Everyone Stares: The Police Inside Out', dirigit per Stewart Copeland (el co-fundador i bateria del grup) a partir de les filmacions que va realitzar arreu del món durant els cinc anys de vida de la banda britànica.
Pel que fa el preu cal dir que es pot disposar d'abonaments per a poder veure tants documentals com vulguis, i el preu d'una sola projecció és de 5€. També pots fer la compra anticipada ja que les entrades d'una projecció s'han de comprar el mateix dia i pertant és millor assegurar-te el lloc i, a banda d'això, els organitzadors donaràn prioritat a tot aquell que disposi d'un abonament. Qui paga mana. Més ben dit, qui organitza mana.

Elmo

Si el trobo de debò que te'l regalo Lu.

Via JenesaisPOP

Meh!

Avui ens ha tocat fer una animació en Flash, més ben dit un curt força cutre, sobre el tema que volguéssim. Jo m'he decidit en fer una versió (vale, còpia barata però en el fons original) del videoclip "I Love Death" de Lodger. Però abans he intentat inspirar-me en altres animacions i n'he trobat una d'un dissenyador genial.
Monkeehub és la web de Laith Bahrani on pots trobar, a part de dissenys web i il·lustracions, uns quants curts d'humor completament fets amb Flash. La millor part és la serie Low Morale, sobre un treballador d'oficina trist i deprimit per la seva feina que només veu el suïcidi com a sortida (estaràs pensant que no fa gràcia però ho has de veure). I encara millor, l'últim dels capítols és un homenatge a Radiohead on el personatge canta la cançó Creep mentre el món es construeix i es destrueix entorn seu. Una obra mestra de l'animació que ja ha rebut uns quants premis.

Recursos per a dissenyadors

Si ets dissenyador i tens problemes per trobar fotografies d'stock gratuïtes per als teus projectes (com és el meu cas) et recomano Photocase, una comunitat-web amb un munt de fotografies d'una qualitat excepcional i de temàtica molt diversa. La recerca específica està molt ben estructurada i és d'allò més útil perquè hi podràs trobar més de 3000 pàgines amb fotografies.
Per poder descarregar les que t'interessen és necessari registrar-se, però de forma totalment gratuïta i senzilla. Tot i això, sent un usuari "sense crèdit" et trobaràs amb algunes limitacions com la descàrrega màxima de 3 arxius al dia. Però si t'acaba agradant i tens pressa per acabar algun projecte més endavant pots comprar crèdits per tenir més privilegis i accedir a molts més recursos.
Espero que et sigui d'util·litat!

Oferta de feina

S'ofereix jove dissenyador web amb amplis coneixements
i amb experiència (semi)professional.
Jornada completa si és possible i des de casa si no és molt demanar.
Sou a convenir segons el tipus de web, tot i que acabaré decidint-lo jo.
Lo estamos dando lo estamos regalando. Ooooiga señora!

Troba el teu Brad Pitt interior

No t'ha passat mai que anant pel carrer algú et mira com si et conegués d'alguna cosa o com si et confongués amb algú altre? O quan algú conegut et diu "saps que t'assembles a tal o tal altre?" A mi, de tan en tan, m'han dit que m'assemblo a alguns actors famosos i ara ho puc demostrar!
MyHeritage ha creat una aplicació de reconeixement facial amb la qual pots comparar el teu rostre amb el de personatges famosos, no tan sols actors sinó també escriptors i filòsofs. Només t'has de registrar i pujar una fotografia on se't vegi clarament tota la cara. I bam! Això és el que diu de mi.

Nyam!

Si t'agrada navegar per internet i de tan en tan posar-te a la cuina amb un devantal disposat a preparar un deliciós àpat per tu o per a més gent, no et perdis Delicious Days, una web-blog sobre cuina molt variada escrita des de Munich. Hi pots trobar un munt de receptes, totes classificades a l'apartat "recipes" segons quin sigui el tipus de menjar que vulguis preparar (esmorzar, aperitiu, entrants, postres, etc.). A banda d'això, també pots fer una recerca per trobar la recepta que estàs buscant, com per exemple unes delicioses galetes.

Sobre el cinema actual

Aquests últims dies la Lu i jo hem pogut veure les pel·lícules que des de la cartellera prometen ser una bona distracció però algunes d'elles ens han deixat un cert regust de decepció... vaja, que no ens han acabat de fer el pes.

Alatriste: una super-producció a l'espanyola amb un protagonista estranger interpretant un espanyol d'aquells de tota la vida. La posada en escena és molt bona, la història et pot desorientar una mica i no acaba de captar l'atenció però fallen l'accent del protagonista i les pretencions dels productors en voler fer alguna cosa similar a les pel·lícules yanquis.

World Trade Center: pensava que Oliver Stone seria més crític i menys patriota, com sempre ha fet. De fet, la pel·lícula en si no està del tot malament però no m'acaba d'agradar. Si no hagués vist ja tantes imatges reals sobre els fets segur que m'hauria impactat més. No dic que no m'afecti però potser no era del tot necessari fer una pel·lícula mostrant el que possiblement van patir els que van morir dins de les torres i encara menys tot just cinc anys després.

Separados: no vam poder aconseguir entrades per Salvador i vam decidir veure aquesta comèdia, no perquè fos una gran pel·lícula sinó per passar una bona estona. Una visió còmica de la parella americana amb un final diferent a la "típica història d'amor americana".

Los Borgia: el mateix que passa amb el cas d'Alatriste, una història amb molta força però que perd la seva gràcia en voler presentar-la com una super-producció. El guió està molt bé, l'ambientació també, de les millors que he vist en el cinema espanyol, però alguns dels actors no acaben de fer el pes. Per exemple la Paz Vega en un paper petit i poc representatiu. Els millors papers, però, la mare de la saga Borja, el futur successor i Papa i el sequaç executor i amic del primogènit de la família.

Salvador: de les millors que he vist últimament. La posada en escena, l'ambientació, els actors, la història... molt ben aconseguida. És d'aquelles pel·lícules que no em faria res tornar a veure.

En definitiva, no sé què passa en el món cinematogràfic que últimament les pel·lícules no aconsegueixen cridar-me l'atenció i sovint, un cop acabada, m'han deixat indiferent. No sé si sóc jo que m'he tornat un snob o si hi ha una manca d'imaginació (potser) o una pèruda d'estil (segurament).
I una nota a banda, per què s'ha triat Volver com a representant espanyola pels Oscar? Quin criteri han seguit? El d'enviar una típica visió cañí de l'Espanya actual en comptes d'una revisió històrica amb prou mèrits propis per ser, com a mínim preseleccionada? En fi, si fos jo el jutge m'hagués decidit per Salvador perquè convé una neteja de cara de certs sectors (afegeix aquí el que tu creguis convenient).

Argh! 2.0

Sembla ser que el servidor d'Spymac on tinc penjat l'arxiu CSS està en obres o vés a saber què. I com que sóc un confiat i no tinc una còpia local de l'estil CSS per adjuntar a la plantilla HTML no podeu veure el blog tal i com jo vull, amb l'últim disseny. De totes maneres espero que això sigui temporal i aviat pugui reestablir el codi. Bah! Tinc ganes de poder remenar els servidors gratuïts de Ambitious Lemon.

15:50: problema solucionat, de moment.