28/02/2007 23:46
Ens fem grans
Etiquetes de comentaris: personal
23/02/2007 09:38
La nova veu del soul
These Streets és el títol del primer disc de Paolo Nutini, un jove cantautor britànic de tan sols 20 anys que ja ha aconseguit molt bones crítiques i ha arribat ben amunt de les llistes d'èxits del Regne Unit. El primer single titulat Last Request, publicat l'estiu passat, va entrar directament al número 5, l'àlbum es va col·locar en la tercera posició dels més venuts i en poques setmanes va aconseguir el disc de platí.
La seva trajectòria musical comença ben aviat gràcies al seu avi que desitjava que algú de la família pogués viure de la música i amb només 16 anys comença a fer petites actuacions amb bandes d'amics. Un professor d'escola es fixa amb ell i el dirigeix cap a una perfecció lírica amb la qual podrà firmar un contracte amb la discogràfica Atlantic Records poc després de fer 18 anys. A partir de llavors es trasllada a Londres on començarà a produïr el seu disc amb l'ajuda de Ken Nelson (Coldplay, Badly Drawn Boy).
I aquí comença una carrera merescuda, acompanyada de melodies i ritmes agradables que recorden molt a Al Green, Marvin Gaye, Ray Charles o Ben E. King. Fins i tot la revista nord-americana Rolling Stone el va qualificar com un dels "10 Artists To Watch 2006". 8.
Etiquetes de comentaris: música
22/02/2007 12:06
Addicte
The Iconfactory i ARTIS Software acaben de presentar un dels jocs per a mac més addictius que he pogut tenir a les mans. Frenzic és un videojoc basat en els clàssics puzzles i el propi Tetris que posarà a prova la teva capacitat de concentració i els teus reflexes fent-te passar una bona estona. Una aplicació realment ben feta amb moltes possibilitats i preferències. Si pots no te'l perdis!
Etiquetes de comentaris: jocs, què fer?, tecnologia
21/02/2007 23:36
Sunshine
El Sol s'ha apagat. La humanitat, a punt d'extingir-se i sotmesa a un hivern solar devastador, envia una nau amb vuit tripulants per donar vida a l'astre. Però de seguida la missió, l'última esperança, comença tenir complicacions.
Aquest és l'inici de Sunshine, la nova pel·lícula de Danny Boyle (Trainspotting) que ben aviat s'estrenarà als cines.
Promet bastant pel que fa als efectes especials i la història futurista però cal veure si també acabarà en un gran fracàs de taquilla com ja va passar amb The Beach o, tot el contrari, un èxit com la post-apocalíptica 28 Days Later.
Etiquetes de comentaris: cinema
19/02/2007 09:07
Il·lusions
Sembla mentida les sorpreses que ens dóna de tan en tan el passat. Des de petit que he volgut ser una espècie d'Indiana Jones a la recerca de mites, llegendes, històries i aventures. Un arqueòleg professor d'universitat que encandila els alumnes amb els seus viatges i descobriments arreu del món. Si més no això és el que volia ser quan vaig començar a estudiar la carrera. Però la realitat em va espantar i em vaig allunyar de les meves il·lusions.
Però encara hi ha certs esdeveniments, com aquesta notícia, que fan que tingui ganes de continuar perseguint el que volia ser de petit. Hi ha coses que duren per sempre.
Feliç aniversari i un mes Lu!
Però encara hi ha certs esdeveniments, com aquesta notícia, que fan que tingui ganes de continuar perseguint el que volia ser de petit. Hi ha coses que duren per sempre.
Feliç aniversari i un mes Lu!
15/02/2007 16:17
La gent guay
No sé per què però els humans ens comportem d'una manera ben estranya quan ens movem per la societat. No tan sols per la nostra conducta, que ja diu molt, sinó per la roba i la forma de vestir. Amb un sol cop d'ull pots esbrinar en quin ambient o, si més no el caràcter de la persona segons la roba que porta. Potser és la moda o la tendència la que ens converteix en ànimes perdudes a la recerca d'una identitat. Una identitat generalment compartida, no particular.
Els mitjans i el boca a boca (tot i que serien la vista i l'enveja els veritables responsables) fan que desitgem ser com els estereotips que tan impacientment ens mostren, allò que hauriem de ser. Sembla una nateja de cervell perquè no s'aconsegueix que l'individu pensi sinó que copii el que fa l'altre (amb algunes ínfimes modificacions). No discutiré sobre la moda, les seves repercussions o criteris estètics sinó sobre la nostra conducta vers això.
Per què he d'anar vestit com el model establert? Per què tot el jovent, sobretot els adolescents, van vestits iguals? És ja una costum absurda portar els pantalons caiguts, estripats o desgastats encara que siguin ben nous. Samarretes de ratlles, cinturons punks, merceditas, pantalons de pitillo, jaquetes gruixudes tipu torero amb caputxes amb plomissó, diademes, ulleres de pasta, pentinats estranys, pulseres de cuir amb punxes, sabatilles Converse, teixits i estampats retro, jerseis Rams 23, bosses Tous, rellotges enormes, gorres esportives, monopatins, tatuatges, piercings, etc.
Segur que estàs pensant que parlo com si tingués seixanta anys. La veritat és que jo m'hi incloc en part d'aquest col·lectiu ja que també porto ratlles, Converse i ulleres de pasta (només per l'ordinador però).
No critico, observo. I em fa ràbia pensar que cap d'aquest models és original. Si la moda es va concebre com a expressió de l'originalitat creativa i s'entén originalitat com "acte propi d'una persona original que no s'assembla a cap altra", per què tothom es vesteix i actua igual?
Tots podem ser moderns, nous, radicals, hippies, retros, senzills, kitsch, passotes, punks, cool, elegants, surfers, pijos, etc. però ningú serà original si no una imitació del que ja ha existit. Però atenció! Tampoc vull dir que cadascú s'inventi la seva moda o estil.
Feu el que vulgeu que jo les Converse les trobo còmodes, m'agraden les ratlles i les meves ulleres de pasta.
Els mitjans i el boca a boca (tot i que serien la vista i l'enveja els veritables responsables) fan que desitgem ser com els estereotips que tan impacientment ens mostren, allò que hauriem de ser. Sembla una nateja de cervell perquè no s'aconsegueix que l'individu pensi sinó que copii el que fa l'altre (amb algunes ínfimes modificacions). No discutiré sobre la moda, les seves repercussions o criteris estètics sinó sobre la nostra conducta vers això.
Per què he d'anar vestit com el model establert? Per què tot el jovent, sobretot els adolescents, van vestits iguals? És ja una costum absurda portar els pantalons caiguts, estripats o desgastats encara que siguin ben nous. Samarretes de ratlles, cinturons punks, merceditas, pantalons de pitillo, jaquetes gruixudes tipu torero amb caputxes amb plomissó, diademes, ulleres de pasta, pentinats estranys, pulseres de cuir amb punxes, sabatilles Converse, teixits i estampats retro, jerseis Rams 23, bosses Tous, rellotges enormes, gorres esportives, monopatins, tatuatges, piercings, etc.
Segur que estàs pensant que parlo com si tingués seixanta anys. La veritat és que jo m'hi incloc en part d'aquest col·lectiu ja que també porto ratlles, Converse i ulleres de pasta (només per l'ordinador però).
No critico, observo. I em fa ràbia pensar que cap d'aquest models és original. Si la moda es va concebre com a expressió de l'originalitat creativa i s'entén originalitat com "acte propi d'una persona original que no s'assembla a cap altra", per què tothom es vesteix i actua igual?
Tots podem ser moderns, nous, radicals, hippies, retros, senzills, kitsch, passotes, punks, cool, elegants, surfers, pijos, etc. però ningú serà original si no una imitació del que ja ha existit. Però atenció! Tampoc vull dir que cadascú s'inventi la seva moda o estil.
Feu el que vulgeu que jo les Converse les trobo còmodes, m'agraden les ratlles i les meves ulleres de pasta.
Etiquetes de comentaris: actualitat, crítica
09/02/2007 12:06
Q
Ja fa uns quants dies que el tinc però avui el presento en societat. Aquest és el meu ratolinet, es diu Q.
Etiquetes de comentaris: personal
08/02/2007 09:40
Estudis i feina
Avui fa un mes que vaig començar a estudiar disseny i a treballar de manera "legal".
Pel que fa els estudis, trobo que hi ha assignatures que no necessiten tantes hores lectives com li dediquen, alguns professors podrien actualitzar els seus mètodes d'ensenyament, l'escola podria proporcionar bona part del material (tenint en compte que amb la quota de soci ja es compleix aquesta condició, però trobo que no n'hi ha prou), l'administració podria ser més professional i no haver de dir-me que no he fet el pagament de la matrícula quan sí que el vaig fer fa ben bé tres setmanes. En fi, no tot són defectes. M'agrada estudiar disseny, les bases i els seus fonaments, els perquès i els coms de tot el procés, la seva història, el desenvolupament i l'impacte social que té. Llàstima que tot això no entri en les proves d'accés que, per cert, les han modificat quan ja ha començat el curs i, pertant, hi ha alumnes que en la prova comuna hauran de fer exàmens de català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques. Per sort jo no l'he de fer, tinc el batxillerat però no vaig estudiar res de matemàtiques llavors. És just per la resta? Crec que no. Un altre avantatge és que la majoria dels alumnes vol fer els estudis de disseny d'interiors i realment pocs, no més de set persones, volem fer disseny gràfic.
Ah! He de fer un treball temàtic mitjançant fotografies de números però la meva càmara és una autèntica @#&%". Alguna recomanació? M'he estat mirant la Canon EOS 400D però és bastant careta. Amb una similar o no tan bona a un bon preu ja faria, tot i que no me la compraré ara. Mosquis.
Per cert, m'agradaria alguna recomanació sobre escoles de disseny (Eina, Elisava o Massana per exemple), tan privades com públiques per informar-me per més endavant.
I pel que fa a la feina... anem fent. És totalment provisional, per fer quatre duros fins que no trobi res millor o fins que pugui treballar com a freelance (necessito més experiència i contactes).
Pel que fa els estudis, trobo que hi ha assignatures que no necessiten tantes hores lectives com li dediquen, alguns professors podrien actualitzar els seus mètodes d'ensenyament, l'escola podria proporcionar bona part del material (tenint en compte que amb la quota de soci ja es compleix aquesta condició, però trobo que no n'hi ha prou), l'administració podria ser més professional i no haver de dir-me que no he fet el pagament de la matrícula quan sí que el vaig fer fa ben bé tres setmanes. En fi, no tot són defectes. M'agrada estudiar disseny, les bases i els seus fonaments, els perquès i els coms de tot el procés, la seva història, el desenvolupament i l'impacte social que té. Llàstima que tot això no entri en les proves d'accés que, per cert, les han modificat quan ja ha començat el curs i, pertant, hi ha alumnes que en la prova comuna hauran de fer exàmens de català, castellà, llengua estrangera i matemàtiques. Per sort jo no l'he de fer, tinc el batxillerat però no vaig estudiar res de matemàtiques llavors. És just per la resta? Crec que no. Un altre avantatge és que la majoria dels alumnes vol fer els estudis de disseny d'interiors i realment pocs, no més de set persones, volem fer disseny gràfic.
Ah! He de fer un treball temàtic mitjançant fotografies de números però la meva càmara és una autèntica @#&%". Alguna recomanació? M'he estat mirant la Canon EOS 400D però és bastant careta. Amb una similar o no tan bona a un bon preu ja faria, tot i que no me la compraré ara. Mosquis.
Per cert, m'agradaria alguna recomanació sobre escoles de disseny (Eina, Elisava o Massana per exemple), tan privades com públiques per informar-me per més endavant.
I pel que fa a la feina... anem fent. És totalment provisional, per fer quatre duros fins que no trobi res millor o fins que pugui treballar com a freelance (necessito més experiència i contactes).
Etiquetes de comentaris: personal
01/02/2007 12:04
Blogcrash
Senyor Blogger,
Faci el favor de no remenar dins del sistema perquè provoca errors en el meu propi blog. No deixa que els meus (pocs) lectors comentin els meus articles ni tampoc consultar-ne d'anteriors.
És per això que li demano que ho solucioni abans no em passi a Wordpress.
Atentament,
L'autor d'aquest blog
Faci el favor de no remenar dins del sistema perquè provoca errors en el meu propi blog. No deixa que els meus (pocs) lectors comentin els meus articles ni tampoc consultar-ne d'anteriors.
És per això que li demano que ho solucioni abans no em passi a Wordpress.
Atentament,
L'autor d'aquest blog
Etiquetes de comentaris: blog