Nou disseny i samarretes

Avui he rebut la notificació d'Spreadshirt acceptant el meu disseny per a poder realitzar diferents productes. És el que veus a la fotografia i he de dir que la idea és original de la Lu que, a banda d'això, també ha penjat les seves idees per a samarretes a la botiga. Fés-ne un cop d'ull!

Clichê

Avui presento en societat la meva línia d'alta costura. Ehem. Bromes a banda, he creat una botigueta de samarretes anomenada Clichê, on de tan en tan posaré a la venda -per un preu mòdic- els dissenys que vagi fent. A part d'això, la Lu, que sempre em dóna idees, també col·laborarà en la tasca de fer-me asquerosament ric. Més endavant, si la cosa va bé i tenim una mica d'èxit, ens apuntarem a la moda de vendre tees i muntarem la nostra pròpia marca. Així que, si t'agrada alguna cosa, compra-la i fés honor al gran consumista que portes dins. Clichê!

Adéu

Un altre James Dean prometedor que se'n va. I em sap greu.

2 anys!

Ja fa dos anys d'aquesta fotografia i per celebrar-ho avui anem a Barcelona, primer d'exposicions i després a sopar al San Shi Rou.

Gràcies per aquests dos anys (mira que hem arribat a fer coses eh!) i també pel collaret i el puzzle fotogràfic princesa!

Composicions per a cal·ligrafia

Aquestes dues composicions -que m'han costat hores i hores d'esforç encara que no ho sembli- formen part del projecte nadalenc de l'assignatura de cal·igrafia. Es tractava de realitzar dos textos, un de Jaume I extret de les seves Cròniques i un altre d'allà on fós, utilitzant plomes de diferents mides, tintes, pintures i tot allò que es pogués fer servir i donés un bon resultat.

El de l'esquerra és el text clàssic, amb decoració de la cap-lletra i dels marges dret i inferior amb temes florals. El de la dreta és una cita del llibre Els assassinats del carrer Morgue d'Edgar Allan Poe. Com pots veure és irregular, caòtic i brut. Ho he fet expressament eh... que consti. Així transmetia l'atmosfera del text mitjançant la pròpia composició.

A veure què en pensa en Keith Adams, el professor.

La falta d'adeptes i les estratègies de màrqueting

Avui al matí quan anava cap a casa m'ha passat una cosa sorprenent. Caminant tot tranquil·lament per la vorera on feia Sol he vist de lluny un matrimoni amb els seus dos fills petits caminant en la meva direcció. En el moment de topar he decidit baixar a la calçada per cedir-los el pas perquè poguessin passar amb el cotxet d'una de les criatures. Fins aquí tot normal. Això ho hagués fet tothom.

De cop i volta però, em distreu dels meus pensaments la veu de l'homa demanant-me la meva atenció. De seguida li he fet cas i en veure que li dirigia la mirada ha començat un diàleg:

• Disculpe que le interrumpa -comença amb un castellà perfecte-. ¿Le podría dar una información sobre un tema que le podria interesar? -mentre em mostra una revisteta-.
• Perdón? -responc jo tot incrèdul-.
• Verá, somos Testigos de Jeová y nos gustaría...
• Es que soy ateo -el tallo ràpidament, com si em sortís de les entranyes, posant-me la mà al cor encara no sé per què-.
• Pues con más motivo aún, debería...
• Es que lo siento, no me interesa -vaig dient mentre començo a fer el primer pas de fugida-.
• De verdad? Está seguro?
• Que sí - d'aquells taxatius-.
• Pues que pase un buen día -llença amb tota la resignació que pot oferir-.
• Igualmente! -contesto jo des de vuit o deu metres carrer avall-.

No he mirat enrere, ho reconec. Però no com a falta de respecte sinó a causa de la meva estupefacció per l'escena.

No m'agafa per sorpresa el fet de voler vendre'm quelcom provinent d'alguna creença, ja sigui dels Testimonis de Jeovà, dels Mormons, dels Monjos Hare Krishna, i de vés a saber quines altres religions. El que realment em deixa parat, i en el fons m'empipa, és que em parin pel carrer per vendre'm literalment una religió. Que et truquin a la porta de casa ja és greu i segur que a més d'un li ha passat. Però que et parin com qui res, un diumenge pel matí mentre tan tu com ells passegeu tranquil·lament, i fer servir una estratagema per intentar absorvir adeptes ho trobo exagerat. En certa manera ho veig com un indici de la decadència de la fe i la falta d'incentius per atraure a més feligresos cap a una religió.

D'acord, potser em passo, però mira els de la Creu Roja com s'ho monten. Instal·len una paradeta en un lloc concorregut, pengen pancartes, fan un estudi de màrqueting i si ets generós et poden regalar una enganxina d'allò més solidària. I a sobre et fan sentir bona persona si col·labores!

En canvi, quan t'assalten pel carrer desesperadament et sents perseguit i fins i tot enganyat per algú que ni coneixes, que no va acreditat i que la seva posada en escena deixa molt que desitjar. Senyors meus, renovèm-nos!

Spam

Només és una idea per a una samarreta. Si la porto pel carrer la gent m'odiarà, oi?

Com acabar sent un professional audiovisual

La Lu i jo vam estar tota la tarda de dissabte fent servir el programa iMovie per fer un vídeo per a una de les seves assignatures sobre cinema.
En el vídeo, que no podia durar més de dos minuts, s'hi havia de mostrar el tractament de la guerra al cinema. I vam acabar amb aquest petit curt.

Edit: el servidor on he penjat el vídeo no respon correctament. La ruta d'accés a través dels navegadors no funciona, sí a través de FTP. Cosa rara rara. Intentaré penjar-lo a YouTube si no puc solucionar-ho i aconseguir que es vegi per aquí.
Vull canviar de companyia i no sé per on començar a mirar. Què tal DreamHost? MediaTemple? Algun més?

Edit 2: ara sembla que funciona bé però no descarto buscar-me un servidor nou, que no sigui tan hortera.

Bon any!